Twitter

    Fins fa quatre mesos pensava que a les xarxes socials eren una pèrdua de temps. Avui dia, després de 98 tuits, 26 retuits, 100 comptes seguits, 357 "💓", la meva opinió ha canviat radicalment perquè he experimentat com Twitter ha fet trencar les parets de l'aula i descobrir un món de recursos i d'experiències reals.

    He tractat de representar en una imatge els 8 tuits que més m'han agradat d'aquests últims dos mesos. Alguns perquè m'han inspirat, altres perquè em porten a bons records de companys amb qui he treballat a classe, altres perquè han set eines molt útils...

Figura 1: Alguns exemples dels meus tuits i retuits. (Elaboració pròpia)

    Personalment, aquesta experiència amb Twitter m'ha servit per:

• conèixer millor als meus companys de classe i descobrir perfils educatius molt interessants com @maestradepueblo
• seguir l'actualitat educativa i els debats que es formen respecte de les notícies
• continuar debats sobre temes vists a classe amb els meus companys i fer recomanacions (mitjançant el hastag #cthinkeMA)
• veure experiències reals de professors de qualsevol part del món,
  
• compartir el treball que anàvem fent, tant l'individual com el grupal perquè tothom es pugui enriquir d'aquest treball. Això em pareix una gran mostra de pràctiques emergents
  
• reflexionar i aprendre a expressar-me sintetitzant la informació (per la limitació de caràcters)
• descobrir un món infinit d'eines i recursos, sobretot mitjançant el comte de educación 2.0
• aprendre en qualsevol moment, fora i dins la classe

I un llarg etcètera. En definitiva, Twitter ha enriquit enormement el meu PLE.

    Per tant, a partir de aquesta curta, però intensa experiència considero que és una eina amb un gran potencial per l'ús educatiu si se sap enfocar correctament. A mi m'agradaria emprar Twitter amb els meus futurs alumnes, entre altres coses per:

1. apropar-me als alumnes i poder detectar els seus interessos relacionats amb la matèria
2. canal de comunicació entre alumnes i professor-alumne, inclús amb els mateixos pares.
3. cohesionar el grup de classe
4. mostrar-los els continguts d'una manera més interessant i amb diferents punts de vista
5. perquè els alumnes aprenguin a expressar-se i a sintetitzar la informació
6. que puguin aprendre en qualsevol moment de la seva vida, i no només a classe.

    A Twitter també hi ha molta informació sobre la importància de la seguretat i els usos ètics d'eines TIC. Com comentava a la meva darrera entrada al blog, una de les meves preocupacions és ser capaç de treballar obertament amb eines ètiques i segures per a poder respectar la protecció de dades dels alumnes. En aquest sentit, he comprovat que des de les pàgines institucionals dels centres donen recomanacions als alumnes per tal que protegeixin la seva identitat.

Figura 2: Imagen de LobostudioHamburg recuperada de Pixabay.

    En conclusió, per a mi Twitter ha suposat una font infinita d'informació que et fa pensar i reflexionar i en conseqüència aprendre, a la que pots accedir en qualsevol moment i així estar en formació permanent. En poques paraules, t'obri la ment.

    Sense dubte, he arribat a Twitter per quedar-me!

OPEN EDUCATION

    L'educació oberta és el conjunt d'enfocaments que miren a augmentar l'accés a l'educació a través de pràctiques tecnològiques, pedagògiques i d'innovacions intencionals (Inamorato dos Santos et al. 2016).

Vídeo 1:Why Open Education matters? (Tower, B. 2017).

    Aquest vídeo explica molt bé d'importància de l'Open Education per tant de contribuir millorar l'accés, la qualitat i reduir els costs de l'ensenyament.

    Abans d'aquest màster era bastant reticent a compartir els meus materials perquè considerava que havia invertit un temps i que potser algú s'estaria aprofitant. El dia d'avui m'ha canviat la visió radicalment a l'entendre que sóc jo la que "s'aprofita" de la revisió dels meus materials, ja que els podré millorar. Això si, sempre que es respectin les autories per això és molt important indicar el tipus de llicència del recurs i citar correctament les fonts.

Figura 1: ¿Qué puedo hacer con un material licenciado con CC BY-SA? de CEDEC recuperada d'INTEF

    Ara que acaba el màster puc dir que he viscut un model d'educació oberta creant un eportfoli que m'ha servit per autoregular el meu procés d'aprenentatge, creant un sites grupal i individual, obrint un comte a Twitter amb el qual he pogut compartir i descobrir un món d'infinits recursos i experiències, he coavaluat a companys... A més, he descobert REO a pàgines com INTEF o Alexandria i he creat un REO a través d'exeLearning.

    Per tant, valor molt positivament aquesta experiència d'aprenentatge, ja que considero que he pogut ampliar enormement el meu PLE i sense dubte, m'emporto tots aquests recursos i experiències per al servei de la meva futura tasca docent en un marc d'aprenentatge autoregulat.

    Però, com es conceptualitza un educador obert?

És aquell que decideix utilitzar enfocaments oberts, quan sigui possible i adequat, amb l'objectiu d'eliminar totes les barreres innecessàries per a l'aprenentatge. Treballa a través d'una identitat en línia oberta i es recolza en les xarxes socials en línia per a enriquir i posar en pràctica el seu treball, comprenent que la col·laboració comporta una responsabilitat cap al treball dels altres (Nascimbeni i Burgos 2016).

    Nascimbeni i Burgos (2016) al seu article comparteixen la següent taula per autoavaluar-nos com a educadors oberts:

Taula 1. Marc d'autoavaluació i desenvolupament per a educadors oberts. (Nascimbeni i Burgos 2016), editada per Marina Ribas. 

    En definitiva, crec que gràcies a aquest màster he superat la primera fase de transició, que és la sensibilització de la importància de l'obertura dels educadors. Per tant, en termes generals crec que estic a la capa dos de Col·laboració en grups petits. M'agradaria ser capaç de superar la segona fase i arribar a transformar-me en una educadora oberta i aquest màster m'ha demostrat que és possible arribar a ser-ho i he pogut experimentar els beneficis que comporta per als alumnes.

    Price afirma que "l'única transformació sostenible en l'educació ha de néixer de les persones que la imparteixen: els professors" (Price 2015). Per tant, en els professors és on veig un major potencial de transformació perquè tenen la possibilitat d'augmentar la qualitat, l'accés i l'atractiu de l'educació. També considero que és necessari un canvi per part de les institucions que dissenyen els plans d'estudis i els materials.

    La meva inexperiència com a docent, fa que em sorgeixi la meva principal dificultat i és que no sé si tendre la suficient confiança per a compartir els materials que vagi creant, ja que em faria por rebre critiques sobre el meu treball. Penso que he de fer un canvi de mentalitat, ja que la revisió del meu material només pot fer-me millorar.

    Una altra dificultat és ser capaç de treballar obertament amb eines ètiques i segures per a poder respectar la protecció de dades dels alumnes. Penso que la clau està a saber trobar l'equilibri d'obertura i ser capaç de crear entorns segurs. En aquest sentit crec que potser les institucions haurien de començar a invertir en eines, ja que les gratuïtes no solen ser les millors opcions. Exemple d'anàlisis d'una eina molt interessant realitzat per la comissió TIC de l'IES Mar i Terra:

Figura 2. Infografia sobre PIXELFED (Elaboració comissió TIC IES Mar i Terra).

    Vull finalitzar aquesta entrada amb una frase d'en Macintosh:

«La perspectiva correcta és començar amb l'aprenentatge connectat: si comencem amb la col·laboració i treball en xarxa, l'obertura arribarà. No es pot ser un educador obert sense ser transparent en el que fas»

BIBLIOGRAFIA: 

• INAMORATO DOS SANTOS, A., PUNIE, Y., CASTAÑO-MUÑOZ, J. (2016) Opening up Education: A Support Framework for Higher Education Institutions. JRC Science for Policy Report, EUR 27938 EN; doi:10.2791/293408

• NASCIMBENI, F., & BURGOS, D. (2016). In search for the Open Educator: Proposal of a definition and a framework to increase openness adoption among university educators. The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 17(6). 

• MACINTOSH, W. (2015) Entrevista, 21 de Julio 2015.

• PRICE, D. (2015) What Will Education Look Like in a More Open Future?

AIXÒ S'ACABA..., PERÒ QUE HE APRÈS?

    Encara record el primer dia de l'assignatura de Processos i contextos educatius i el meu Hello Wolrd!, anava perdudíssima... Dos mesos després, tractaré d'exposar l'evolució d'aquesta enriquidora experiència.

                       Imatge de Pexels.

    La idea principal amb què em vaig quedar després de llegir la lectura d'AREA, M. (2015) és que la introducció de tecnologia en les aules no genera de forma automàtica innovació en la pràctica d'ensenyament dels docents i en conseqüència, en la millora de l'aprenentatge dels alumnes. Els continguts educatius digitals, a diferència dels llibres de text, s'han de concebre com una cosa flexible, oberta, social, personalitzable i multimèdia. Precisament, crec que això és el que s'ha fet en aquesta assignatura. En lloc d'elaborar un diari d'arenatge (PDF) i enviar-li al professor, hem emprat Blogger per crear un eportfoli per tal de gestionar i reflexionar sobre el nostre aprenentatge. Aquest plantejament obert permet expandir les fronteres de la nostra activitat educativa, ja que hem pogut mostrar i compartir el nostre aprenentatge.

    El nou entorn híbrid en què vivim implica canvis. L'actualitat demanda alumnes que coneguin, comprenguin, construeixin i comparteixin el coneixement i això, requereix que els alumnes sàpiguen controlar el seu procés d'aprenentatge perquè es puguin enfrontar l'aprenentatge d'una manera intencional, autònoma i efectiva. En aquest sentit, una a una de les activitats que vam fer com a grup, va ser recomanar una sèrie d'estratègies per tal que siguin capaços d'autoregular el seu procés d'aprenentatge a partir de la revisió que fan Panadero i Alonso Tapia del model cíclic de Zimmerman.

    La revolució digital requereix docents competents per educar en i per un món digital. Analitzant el model holístic de competència docent pel món digital (Esteve i Castañeda, 2018) el docent ha de ser capaç de generar i gestionar pràctiques pedagògiques emergents (a més de reflexionar i millorar-les), un expert en continguts pedagògics digitals, sensible a l'ús de les TIC des de la perspectiva del compromís social i ètic i capaç d'usar la tecnologia per a expandir la seva relació amb la família i l'entorn de l'estudiant. Però, per a mi el més important és la capacitat de crear, gestionar, enriquir, ampliar i adaptar el seu propi PLE.

    Imatge de https://blogs.upm.es/itfm/2016/10/23/mi-ple-2/

    Amb l'evolució del meu aprenentatge, he pogut entendre el sentit de l'organització d'aquesta assignatura. Les tres lectures esmentades i multitud de recursos que hem hagut de seleccionar (vídeos, opinions i eines a Twitter...), ens ha permès crear coneixements i reflexionar (com estic fent jo ara mateix a través del meu blog) per posteriorment compartir-ho (per exemple al meu Twitter). A més, partint dels coneixements que anàvem adquirint, en activitats grupals, hem hagut de buscar exemples pràctics (sobretot relacionats amb les #TIC) el qual ens ha fet adquirir un aprenentatge més significatiu. Finalment, amb l'activitat de coavaluació que vam realitzar l'última sessió de classe he pogut enriquir, adaptar i millorar el meu treball. Personalment, el plantejament em pareix de 10!😊

    En dos mesos comencen les pràctiques i serà l'hora de posar en pràctica tot l'après!

Bibliografia:

Adell, J. Casteñeda, L. (2015) Las pedagogías escolares emergentes.

Area, M. (2015). Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital. Capítulo 1 del libro J. de Pablos. Recuperat de: http://manarea.webs.ull.es/wp-content/uploads/2014/01/ManuelArea-EscuelaDigital.pdf

Esteve, F., Castañeda, L., Adell, J (2018). Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital. Revista Interuniversitaria de formación del profesorado.

Panadero, E. y Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462. Recuperado de 

http://www.redalyc.org/pdf/167/16731188008.pdf

Competències docents per educar en i per un món digital

    La revolució digital ha provocat un gran canvi en la societat actual i els docents han d'adaptar el seu mètode d'ensenyament perquè els alumnes es puguin desenvolupar d'una manera integral en aquest món digital.

 

    Però, quines competències professionals han de tenir els docents per educar en i per un món digital? Per donar resposta a aquesta pregunta, he analitzat el model holístic de competència docent pel món digital (Esteve i Castañeda, 2018).

 

    Aquest model considera que les competències són les següents:

 

1. Generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents. Les pedagogies emergents són un "conjunt d'enfocaments i idees pedagògiques, que sorgeixen al voltant de l'ús de les TIC en educació i que intenten aprofitar tot el seu potencial al marc d'una nova cultura de l'aprenentatge" (Adell i Castañeda, 2012, p. 15) i es caracteritzen principalment perquè:

• Poden ser tant idees noves com propostes formulades fa temps.

• Potencia la competència aprendre a aprendre, la metacognició i el compromís amb el mateix aprenentatge, més enllà de l'aula.

• Potencien l'agència. Aquest concepte va més enllà de l'autoregulació i fa que els alumnes puguin prendre decisions sobre les seves pròpies accions al llarg de la seva vida.

• Converteixen les activitats escolars en experiències personalment significatives.

• Aposta per les activitats obertes, que fomenten l'expressió de la creativitat dels estudiants i que "obliguen" a reflexionar, analitzar i prendre decisions.

• L'avaluació ha de ser capaç de detectar i valorar solucions noves i creatives.

 

2. Expert en continguts pedagògics digitals. El professor ideal hauria de tenir Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut (TPACK). El docent hauria de ser capaç de mirar les necessitats dels alumnes, veure la situació-context en la qual ens trobem, i saber el que es vol aconseguir per a trobar l'eina adequada que permeti dur a terme aquesta situació didàctica i planificar (SeinEchaluce, 2012).

 

 

3. Pràctic reflexiu augmentat. El docent ha d'anar millorant la seva tasca en base les seves pròpies experiències i en la reflexió sobre la seva pràctica. En els últims temps, ha cobrat especial rellevància la investigació basada en el disseny.

 

4. Expert en entorns enriquits d'aprenentatge personal i organitzatius. Una altra gran font de desenvolupament professional del docent resideix en la seva capacitat de crear, gestionar, enriquir, ampliar i adaptar el seu propi PLE.

 

Font: (Adell y Castañeda, 2010)

 

5. Sensible a l'ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social i ètic. El docent ha de ser capaç d'entendre el paper de la tecnologia com una eina de compromís social i de proposar models d'"alfabetització crítica".

 

6. Capaç d'usar la tecnologia per a expandir la seva relació amb la família i l'entorn de l'estudiant per tal de millorar la comunicació i la col·laboració de les famílies. Com vaig publicar al meu Twitter, existeixen diferents eines per a la comunicació entre famílies, alumnes i centre. 

    D'acord amb aquest model, la comissió TIC de l'IES Mar i Terra fan les següents recomanacions:

 

    En la meva opinió aquest model és molt complicat i ambiciós, però la realitat és que vivim en un món digital cada vegada més complex.

Bibliografia:

Esteve, F., Castañeda, L., Adell, J (2018). Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital. Revista Interuniversitaria de formación del profesorado.

Com s'autoregulen els nostres alumnes?

Hola a tots😊!

 

A la meva darrera entrada, vaig posar de manifest que un educador no pot considerar a les TIC i al ciberespai únicament com a eines de suport a l'activitat formativa que desenvolupa a les aules, sinó també l'ha de concebre com un ecosistema social i cultural que ha d'utilitzar perquè els seus estudiants aprenguin (Area, 2015).

 

El nou entorn híbrid ha afectat al nostre PLE, ja que la part presencial d'aquest s'ha vist sobrepassada per totes les possibilitats que dóna la tecnologia. Actualment, l'entorn virtual ens permet accedir a multitud de fonts d'informació que ens permetran crear coneixements i reflexionar (com estic fent jo ara mateix a través del meu bloc) per posteriorment compartir-ho (per exemple al meu Twitter).

 

El vídeo que deix a continuació de la Linda Castañeda, em va ajudar molt a entendre i reflexionar sobre el meu PLE.

 

 

Aquest nou entorn d'aprenentatge és molt complex. Si volem alumnes actius que coneguin, comprenguin, construeixin i comparteixin el coneixement en el ciberespai és necessari que sàpiguen controlar el seu procés d'aprenentatge.

 

Però, com podem ajudar als alumnes a què enfrontin l'aprenentatge d'una manera intencional, autònoma i efectiva, és a dir a què s'autoregulin? Per donar resposta a aquesta pregunta m'ajudaré de la revisió que fan Panadero i Alonso Tapia del model cíclic de Zimmerman sobre autoregulació de l'aprenentatge.

 

Self-regulation refers to self-generated thoughts, feelings, and behaviors that are oriented to attaining goals (Zimmerman, 2000).

 

D'una manera molt visual, les fases i els processos del model SRL són els següents:

 Font:(Trías, 2018) 

Aquest model cobreix l'aspecte cognitiu, comportamental i motivacional i a més, explica les relacions entre motivació i autoregulació. Personalment, em pareix molt complet i idoni en l'època actual, donat que els alumnes es poden ofegar dintre de tanta informació a la qual tenen accés i aquest model els ajudarà a assolir amb èxit el seu procés d'aprenentatge.

A més, cal tenir en compte que les TIC són un recurs de doble fil, ja que tenen efectes positius (accedir a múltiples fonts d'informació, compartir i enriquir-se d'experiències a través de les xarxes socials...) com negatius (ciberassetjament, addiccions...). Els docents han d'ajudar als alumnes a autoregular-se amb la tecnologia i capacitar-los a "aprendre a aprendre".

Com a crítica al model SRL diria que té por en compte les emocions.

 

Aquestes són les estratègies que la comissió TIC de l'IES Mar i Terra recomanaríem als nostres futurs alumnes per tal que fossin capaços d'autoregular-se:

 

Una imatge que il·lustra molt bé la relació entre el model SRL i el PLE és la següent:

 

Font: (Bonet, Cano, García i López, 2019)

 

Si voleu aprofundir un poc més sobre el tema de l'aprenentatge autoregulat en el PLE a través d'una estratègia didàctica basada en portfolis amb blogs i microblogs, recoman un treball de @gemturfer i Ramírez-Mera que vaig descobrir a través d'un tuit de la @lindacq.

 

Fins a la pròxima👋!

Bibliografia:

Panadero, E. y Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462. Recuperado de 

http://www.redalyc.org/pdf/167/16731188008.pdf

 

Zimmerman, B. J. (2000). Attaining self-regulation: A social cognitive perspective. In M. Boekaerts, P. R. Pintrich & M. Zeidner (Eds.), Handbook of self-regulation (pp. 13-40). San Diego: Academic Press.

 

Trías, D. (2018). Autorregulación en el aprendizaje: claves para el asesoramiento psicoeducativo. Universidad Católica de Uruguay. Recuperado de

https://www.researchgate.net/publication/321753905_Autorregulacion_en_el_aprendizaje_claves_para_el_asesoramiento_psicoeducativo

El món a les butxaques!

Benvolguts i benvolgudes!

D'ençà que he començat el màster de formació al professorat, no he parat de sentir a parlar sobre els problemes del sistema educatiu tradicional i la necessària evolució cap a una metodologia innovadora i activa. Però, que a set el que ha fet que el que funcionava fa un temps ara paregui que no té cap sentit? Sens dubte, el motiu principal a set la revolució digital, la qual ha provocat un gran canvi en la societat actual fent que ens hàgim de reinventar o adaptar per poder sobreviure.

El sistema educatiu tradicional es basa en el fet que l'alfabetització consisteix en saber llegir, escriure i contar, mitjançant un model d'ensenyança i aprenentatge basat en la pedagogia de la transmissió i reproducció de la informació existent. Per tant, el professor és un mer transmissor d'informació i l'alumne és un receptor i espectador. El recurs per excel·lència en aquest sistema tradicional són els llibres de text, els quals representen la informació com un objecte tancat i estructurat. En aquest mètode s'han anat introduint les TIC, però sense canviar la metodologia d'ensenyament i aprenentatge, un exemple molt gràfic d'això és l'ús de les PDI per donar classes magistrals.

Font de la comissió TIC de la web de l'IES Mar i Terra (per més informació pren aquí).

El problema d'aquest mètode és que no s'adapta a les necessitats que tenen actualment els alumnes. Com diu la Mar Romera, els nens d'avui en dia duen el món a les seves butxaques, el problema és que no saben usar aquest món i la nostra obligació no és donar-los més informació sinó ensenyar-los a usar la que tenen. Per jo, la clau d'aquest canvi està en els docents que hem de ser capaços d'integrar les TIC com a recursos al servei de l'experiència dels alumnes, per tal que l'alumne conegui, comprengui, construeixi i comparteixi el coneixement en el ciberespai.

Això fa que ens hàgim de replantejar el concepte d'alfabetització, ja que l'educació del segle XX s'ha de formar als alumnes perquè aprenguin a buscar, seleccionar i analitzar informació en les distintes fonts de consultes (inclosos els llibres). Els docents mitjançant les TIC hem de fer que els alumnes s'enfrontin a diferents escenaris i situacions perquè aprenguin a fer front a problemes rellevants i significatius.

Font de la comissió TIC de la web de l'IES Mar i Terra (per més informació pren aquí).

Aquest canvi no és res senzill i en la meva opinió, serà molt important que nostres com a docents també siguem capaços de compartir amb altres membres de la comunitat educativa el nostre treball i experiències, alhora que també sapiguem enriquir-nos d'altres companys de qualsevol part del món. Això en gran part és possible, gràcies a les xarxes socials les quals proporcionen infinits punts de vista, experiències, recursos, etc.

Imatge de Pexels. 

M'agradaria acabar amb la idea que la introducció de tecnologia en les aules no genera de forma automàtica innovació en la pràctica d'ensenyament dels docents i en conseqüència, en la millora de l'aprenentatge dels alumnes. Els continguts educatius digitals, a diferència dels llibres de text, s'han de concebre com una cosa flexible, oberta, social, personalitzable i multimèdia.

Gràcies pel vostre temps!

Marina

Bibliografia:

AREA, M. (2015). Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital. Capítulo 1 del libro J. de Pablos 

HELLO WORLD!

Hello Word!

Benvinguts i benvingudes al meu blog!

                          Imatge de Pexels.

Em dic Marina, tinc vint-i-set anys i em vaig graduar en Administració d'Empreses a la UIB fa un parell d'anys. Després vaig completar els meus estudis fent un màster universitari de Fiscalitat a la UOC. En aquests moments, treballo en una gestoria en el departament fiscal i laboral.

Fa uns dos anys, em van oferir fer una formació a professors d'FP sobre els programes informàtics amb els quals les empreses intercanvien informació amb la TGSS. En un primer moment, em va fer un cert respecte, però vaig decidir intentar-ho. Em vaig endur una grata sorpresa, ja que em va encantar poder compartir els meus coneixements amb els altres.

Impartir aquest curs, em va permetre veure les mancances que tenien en aquell moment els professors respecte a les TIC, ja que no tenien accés a certs programes informàtics claus a l'hora d'explicar l'assignatura que donaven, que era Formació i Orientació Laboral. Amb la meva experiència laboral, em pareix essencial incloure l'ús de les TIC en la metodologia d'ensenyament.

Aquella formació va ser el meu primer contacte amb la docència i per tal de continuant coneixent aquest apassionant món, em vaig matricular al Màster de Formació del professorat. L'assignatura de Processos i contextos educatius ens han convidat a obrir un blog per tal d'intercanviar reflexions i comentaris entre companys.

El fet de viure un entorn tan canviant, fa que constantment apareguin noves necessitats en la societat. En la meva opinió, el sistema educatiu es té que a adaptar als canvis que es van produint incloent una metodologia més activa basada en l'adquisició de competències digitals. Pens que els docents tenen el repte d'integrar els medis digitals a la pràctica educativa.

Hem passat de la manca d'informació a la sobre informació, però s'ha de saber processar aquesta gran quantitat d'informació a la qual tenim accés i ser capaços trobar les eines i els entorns per tal de poder créixer i desenvolupar-nos. Una de les eines que he descobert amb aquesta assignatura és Twitter, on he pogut descobrir nous materials, experiències reals de docents i opinions i notícies de tota mena.

Amb moltes ganes de seguir aprenent!

Marina