lunes, 21 de diciembre de 2020

Competències docents per educar en i per un món digital

    La revolució digital ha provocat un gran canvi en la societat actual i els docents han d'adaptar el seu mètode d'ensenyament perquè els alumnes es puguin desenvolupar d'una manera integral en aquest món digital.

 

    Però, quines competències professionals han de tenir els docents per educar en i per un món digital? Per donar resposta a aquesta pregunta, he analitzat el model holístic de competència docent pel món digital (Esteve i Castañeda, 2018).

 

    Aquest model considera que les competències són les següents:

 

1. Generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents. Les pedagogies emergents són un "conjunt d'enfocaments i idees pedagògiques, que sorgeixen al voltant de l'ús de les TIC en educació i que intenten aprofitar tot el seu potencial al marc d'una nova cultura de l'aprenentatge" (Adell i Castañeda, 2012, p. 15) i es caracteritzen principalment perquè:

• Poden ser tant idees noves com propostes formulades fa temps.

• Potencia la competència aprendre a aprendre, la metacognició i el compromís amb el mateix aprenentatge, més enllà de l'aula.

• Potencien l'agència. Aquest concepte va més enllà de l'autoregulació i fa que els alumnes puguin prendre decisions sobre les seves pròpies accions al llarg de la seva vida.

• Converteixen les activitats escolars en experiències personalment significatives.

• Aposta per les activitats obertes, que fomenten l'expressió de la creativitat dels estudiants i que "obliguen" a reflexionar, analitzar i prendre decisions.

• L'avaluació ha de ser capaç de detectar i valorar solucions noves i creatives.

 

2. Expert en continguts pedagògics digitals. El professor ideal hauria de tenir Coneixement Tecnològic Pedagògic del Contingut (TPACK). El docent hauria de ser capaç de mirar les necessitats dels alumnes, veure la situació-context en la qual ens trobem, i saber el que es vol aconseguir per a trobar l'eina adequada que permeti dur a terme aquesta situació didàctica i planificar (SeinEchaluce, 2012).

 

 

3. Pràctic reflexiu augmentat. El docent ha d'anar millorant la seva tasca en base les seves pròpies experiències i en la reflexió sobre la seva pràctica. En els últims temps, ha cobrat especial rellevància la investigació basada en el disseny.

 

4. Expert en entorns enriquits d'aprenentatge personal i organitzatius. Una altra gran font de desenvolupament professional del docent resideix en la seva capacitat de crear, gestionar, enriquir, ampliar i adaptar el seu propi PLE.

 


 

5. Sensible a l'ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social i ètic. El docent ha de ser capaç d'entendre el paper de la tecnologia com una eina de compromís social i de proposar models d'"alfabetització crítica".

 

6. Capaç d'usar la tecnologia per a expandir la seva relació amb la família i l'entorn de l'estudiant per tal de millorar la comunicació i la col·laboració de les famílies. Com vaig publicar al meu Twitter, existeixen diferents eines per a la comunicació entre famílies, alumnes i centre. 


    D'acord amb aquest model, la comissió TIC de l'IES Mar i Terra fan les següents recomanacions:



 

    En la meva opinió aquest model és molt complicat i ambiciós, però la realitat és que vivim en un món digital cada vegada més complex.


Bibliografia:

Esteve, F., Castañeda, L., Adell, J (2018). Un modelo holístico de competencia docente para el mundo digital. Revista Interuniversitaria de formación del profesorado.

sábado, 12 de diciembre de 2020

Com s'autoregulen els nostres alumnes?

Hola a tots😊!

 

A la meva darrera entrada, vaig posar de manifest que un educador no pot considerar a les TIC i al ciberespai únicament com a eines de suport a l'activitat formativa que desenvolupa a les aules, sinó també l'ha de concebre com un ecosistema social i cultural que ha d'utilitzar perquè els seus estudiants aprenguin (Area, 2015).

 

El nou entorn híbrid ha afectat al nostre PLE, ja que la part presencial d'aquest s'ha vist sobrepassada per totes les possibilitats que dóna la tecnologia. Actualment, l'entorn virtual ens permet accedir a multitud de fonts d'informació que ens permetran crear coneixements i reflexionar (com estic fent jo ara mateix a través del meu bloc) per posteriorment compartir-ho (per exemple al meu Twitter).

 

El vídeo que deix a continuació de la Linda Castañeda, em va ajudar molt a entendre i reflexionar sobre el meu PLE.

 



 

Aquest nou entorn d'aprenentatge és molt complex. Si volem alumnes actius que coneguin, comprenguin, construeixin i comparteixin el coneixement en el ciberespai és necessari que sàpiguen controlar el seu procés d'aprenentatge.

 

Però, com podem ajudar als alumnes a què enfrontin l'aprenentatge d'una manera intencional, autònoma i efectiva, és a dir a què s'autoregulin? Per donar resposta a aquesta pregunta m'ajudaré de la revisió que fan Panadero i Alonso Tapia del model cíclic de Zimmerman sobre autoregulació de l'aprenentatge.

 

Self-regulation refers to self-generated thoughts, feelings, and behaviors that are oriented to attaining goals (Zimmerman, 2000).

 

D'una manera molt visual, les fases i els processos del model SRL són els següents:


 Font:(Trías, 2018) 


Aquest model cobreix l'aspecte cognitiu, comportamental i motivacional i a més, explica les relacions entre motivació i autoregulació. Personalment, em pareix molt complet i idoni en l'època actual, donat que els alumnes es poden ofegar dintre de tanta informació a la qual tenen accés i aquest model els ajudarà a assolir amb èxit el seu procés d'aprenentatge.

A més, cal tenir en compte que les TIC són un recurs de doble fil, ja que tenen efectes positius (accedir a múltiples fonts d'informació, compartir i enriquir-se d'experiències a través de les xarxes socials...) com negatius (ciberassetjament, addiccions...). Els docents han d'ajudar als alumnes a autoregular-se amb la tecnologia i capacitar-los a "aprendre a aprendre".


Com a crítica al model SRL diria que té por en compte les emocions.

 

Aquestes són les estratègies que la comissió TIC de l'IES Mar i Terra recomanaríem als nostres futurs alumnes per tal que fossin capaços d'autoregular-se:




 

Una imatge que il·lustra molt bé la relació entre el model SRL i el PLE és la següent:

 



Font: (Bonet, Cano, García i López, 2019)


 

Si voleu aprofundir un poc més sobre el tema de l'aprenentatge autoregulat en el PLE a través d'una estratègia didàctica basada en portfolis amb blogs i microblogs, recoman un treball de @gemturfer i Ramírez-Mera que vaig descobrir a través d'un tuit de la @lindacq.

 

Fins a la pròxima👋!


Bibliografia:

Panadero, E. y Alonso-Tapia, J. (2014). ¿Cómo autorregulan nuestros alumnos? Revisión del modelo cíclico de Zimmerman sobre autorregulación del aprendizaje. Anales de Psicología, 30(2), 450-462. Recuperado de 

http://www.redalyc.org/pdf/167/16731188008.pdf

 

Zimmerman, B. J. (2000). Attaining self-regulation: A social cognitive perspective. In M. Boekaerts, P. R. Pintrich & M. Zeidner (Eds.), Handbook of self-regulation (pp. 13-40). San Diego: Academic Press.

 

Trías, D. (2018). Autorregulación en el aprendizaje: claves para el asesoramiento psicoeducativo. Universidad Católica de Uruguay. Recuperado de

https://www.researchgate.net/publication/321753905_Autorregulacion_en_el_aprendizaje_claves_para_el_asesoramiento_psicoeducativo

Twitter

     Fins fa  quatre  mesos pensava que a les xarxes socials eren una pèrdua de temps. Avui dia, després de 98 tuits, 26 retuits, 100 compte...