Benvolguts i benvolgudes!
D'ençà que he començat el màster de formació al professorat, no he parat de sentir a parlar sobre els problemes del sistema educatiu tradicional i la necessària evolució cap a una metodologia innovadora i activa. Però, que a set el que ha fet que el que funcionava fa un temps ara paregui que no té cap sentit? Sens dubte, el motiu principal a set la revolució digital, la qual ha provocat un gran canvi en la societat actual fent que ens hàgim de reinventar o adaptar per poder sobreviure.
El sistema educatiu tradicional es basa en el fet que l'alfabetització consisteix en saber llegir, escriure i contar, mitjançant un model d'ensenyança i aprenentatge basat en la pedagogia de la transmissió i reproducció de la informació existent. Per tant, el professor és un mer transmissor d'informació i l'alumne és un receptor i espectador. El recurs per excel·lència en aquest sistema tradicional són els llibres de text, els quals representen la informació com un objecte tancat i estructurat. En aquest mètode s'han anat introduint les TIC, però sense canviar la metodologia d'ensenyament i aprenentatge, un exemple molt gràfic d'això és l'ús de les PDI per donar classes magistrals.
Font de la comissió TIC de la web de l'IES Mar i Terra (per més informació pren aquí).
El problema d'aquest mètode és que no s'adapta a les necessitats que tenen actualment els alumnes. Com diu la Mar Romera, els nens d'avui en dia duen el món a les seves butxaques, el problema és que no saben usar aquest món i la nostra obligació no és donar-los més informació sinó ensenyar-los a usar la que tenen. Per jo, la clau d'aquest canvi està en els docents que hem de ser capaços d'integrar les TIC com a recursos al servei de l'experiència dels alumnes, per tal que l'alumne conegui, comprengui, construeixi i comparteixi el coneixement en el ciberespai.
Això fa que ens hàgim de replantejar el concepte d'alfabetització, ja que l'educació del segle XX s'ha de formar als alumnes perquè aprenguin a buscar, seleccionar i analitzar informació en les distintes fonts de consultes (inclosos els llibres). Els docents mitjançant les TIC hem de fer que els alumnes s'enfrontin a diferents escenaris i situacions perquè aprenguin a fer front a problemes rellevants i significatius.
Aquest canvi no és res senzill i en la meva opinió, serà molt important que nostres com a docents també siguem capaços de compartir amb altres membres de la comunitat educativa el nostre treball i experiències, alhora que també sapiguem enriquir-nos d'altres companys de qualsevol part del món. Això en gran part és possible, gràcies a les xarxes socials les quals proporcionen infinits punts de vista, experiències, recursos, etc.
Imatge de Pexels.
M'agradaria acabar amb la idea que la introducció de tecnologia en les aules no genera de forma automàtica innovació en la pràctica d'ensenyament dels docents i en conseqüència, en la millora de l'aprenentatge dels alumnes. Els continguts educatius digitals, a diferència dels llibres de text, s'han de concebre com una cosa flexible, oberta, social, personalitzable i multimèdia.
Gràcies pel vostre temps!
Marina
Bibliografia:
